Perles

PERLAEl naixement d鈥檜na聽perla natural聽comen莽a quan un objecte estrany, un gra de sorra o un par脿sit, s鈥檃llotja per accident en el cos d鈥檜na ostra i no en pot ser expulsat.

En un esfor莽 per disminuir aquesta mol猫stia i 聽amb la finalitat de protegir-se, l鈥檕stra inicia una acci贸 de defensa, segregant una subst脿ncia dura, cristal路lina i llisa al voltant del cos estrany. Aquesta subst脿ncia s鈥檃nomena聽n脿car.聽Mentre l鈥檕bjecte estrany romangui dins de l鈥檕stra, aquesta seguir脿 segregant n脿car al seu voltant, capa rere capa. Al cap d鈥檜n anys, l鈥檕bjecte irritant quedar脿 totalment atrapat dins d鈥檃questa sedosa capa cristal路lina.

El resultat 茅s la preuada i brillant nova gemma:聽la perla.

Les聽perles cultivades聽es formen en ostres de forma quasi id猫ntica. L鈥櫭簄ica i gran diferencia 茅s que la m脿 de l鈥檋ome col路loca de forma precisa l鈥檕bjecte irritant (un tros petit de petxina) dins de l鈥檕stra, en lloc d鈥檈sperar que passi per atzar. Nom茅s cal que la natura i l鈥檕stra facin la seva feina.

El preu d鈥檜na perla ve donat per quatre caracter铆stiques:聽el cultiu, el color, la mida i la forma.

El cultiu o llustre:聽est脿 铆ntimament聽 relacionat amb el nombre i gruix de capes de n脿car que t茅. Es refereix tant a la lluminositat (forma en qu猫 la seva superf铆cie reflecteix la llum) com a la seva brillantor interior (forma en qu猫 la llum es refracta en les capes de n脿car).

El color: al ser un producte natural, hi ha infinitat de tonalitats. Pot anar des del blanc m茅s pur fins al gris-negre de les perles de Tahit铆; des dels tons rosats als daurats d鈥檃lguna varietat de les perles australianes.

La mida:聽pot anar des dels tres fins als catorze mil路l铆metres.

La forma:聽n鈥檋i ha de barroques (forma irregular), de bot贸, semi-rodones i rodones, que s贸n les de m茅s valor

.

Tipus de perles

Australianes

S鈥檃nomenen australianes o dels Mars del Sud i a causa de la seva gran bellesa, mida i llustre excepcional, s贸n les reines de les perles. Provenen de l鈥檕stra perl铆fera m茅s gran del m贸n: la Pinctada M脿xima.

Es cultiven en aig眉es salades d鈥橝ustr脿lia, Indon猫sia i Filipines.

Requereixen un temps de cultiu d鈥檈ntre tres i vuit anys i s贸n d鈥檜na mida gran que oscil路la entre els nou i els vint mil路l铆metres.

脡s per tot aix貌 que s贸n les perles de m茅s valor del mercat.

Tahit铆

Cultivades en aigua salada, principalment a la Polin猫sia Francesa, per l鈥檕stra Pinctada Margarit铆fera.

El temps de cultiu 茅s聽 de dos i tres anys i la mida 茅s entre els vuit i els divuit mil路l铆metres.

La perla de Tahit铆 茅s 煤nica a causa dels seus colors foscos naturals. El ventall de colors pot anar des dels tons grisos, passant pel blau cobalt, fins al negre.

Mabe

S贸n perles hemisf猫riques que creixen adherides a la petxina de l鈥檕stra en comptes de fer-ho a dins.

Tenen un cultiu d鈥檈ntre sis i vint-i-quatre mesos, s贸n relativament f脿cils d鈥檕btenir.

Normalment es munten en anells i arracades per dissimular el seu costat pla.

D鈥檃igua dol莽a

Es cultiven en llacs i rierols d鈥檃igua dol莽a, b脿sicament de la Xina.

No solen ser gaire rodones i s贸n menys llustroses que les perles cultivades d鈥檃igua salada.

Un sol mol路lusc pot produir diverses perles d鈥檜na mida entre els dos fins als setze mil路l铆metres.

El preu baix, les seves formes i diversitat de colors fan que siguin molt populars聽 avui dia en joieria.

Perles d鈥檌mitaci贸

脡s un producte artificial. Un gra de vidre que es submergeix en una sol路luci贸 feta amb derivats del peix. La capa de vidre聽 que es genera sol ser fina i t茅 un aspecte inicial molt similar a la perla natural. Amb el temps es va degradant.

Collarets perles varis
Perles Barroques